avui

avui per TU

i per com sóc, som i em sento

quan estic amb tu

:)

Fràgil

Sents que al mínim cop de vent pots esquinçar-te, fer-te a trossos, trencar-te. Estàs bé, però, per moments, et cobreix la nostàlgia, quan l’únic que vols és no recordar. Vols seguir endavant, però has de fer teves tantes coses, has de pair tants moments, tantes coses que han passat i que no podran tornar a ser. No ho vols admetre, però ets feble, no pots deixar de ser persona i tens sentiments. Penses que no pots tapar-te els ulls i seguir endavant, perquè te la fotries molt grossa. I, saps que no cauràs perquè camines sobre una malla prou segura, però et sents fràgil, molt fràgil. Com si pogueres trencar en un mar de llàgrimes en qualsevol moment, com si t’hagueren de tombar amb el dit petit...

Concert

Después de un invierno malo,

una mala primavera.

Dime por qué estás buscando

una lágrima en la arena...

all my lovinnnngggg nainonainonaaaaaaa!!! (8)

Gràcies

Si demà quan desperti ja no et tinc al costat,
m'hauré d'omplir de forces per seguir caminant.
Com puc fer per somriure, aixecar el cap i oblidar?
són paraules d´un llibre que té punt i final.

Malgrat coneguem el valor dels que els envolten, quan estem fotuts és quan ens adonem, encara més, que les persones que tenim al costat són meravelloses. Diuen que els amics els pots comptar amb els dits d'una mà, però, sincerament, vosaltres sou uns alguns més i sou molt importants per mi. Tot plegat sonarà molt cursi, però sense valtros m'hagués enfonsat bastant. Gràcies per ser com sou i estendre'm la mà quan ho he necessitat. Gràcies per no deixar-me caure i aconseguir que somrigués quan, en realitat, volia plorar.

I per Santa Tecla genial. La troba i obrint pas ple de felicitat, riure i bogeria; cesk freixas i strombers força com el temps... però també en gran companyia.

Ara toca seguir endavant  :)

Comiat

El sentimentalisme barat et va funcionar mentre callaves, ja podies haver parlat abans i deixar veure com cony eres de veritat. Tan sols vull dir-te que ningú m'havia decebut mai tant com a persona, ni com a amic. La façana d'heroi, fred, que aparentes un dia caurà i jo no voldré veure-ho. Idealisme fals, si no parteix d'una persona amb valors humans. Ja no parlo d'amor, tan sols de l'amistat, un valor que m'has demostrar desconèixer. No vull saber res més de tu: gràcies.

Paula.

Fugisser

Aconseguir el que vols fins el punt en què et deixen no és cap proesa, sinó una submissió davant al desig de l'altre. Cap decisió, sense diàleg, et pertany. Cap decisió que parli de tu, sense tu, és legitima, però si real. Has pres decisions, però la resta... les que no són teves i van més enllà dels teus límits et fan vulnerable.

És un miratge, una il•lusió, quan obres els ulls i el seu cos nu no és a vessar teu. No tens res, tampoc cap record, perquè en fuges, de recordar les seves carícies. Et fa por recordar i trobes refugi en el sentiment, en un deixar-te endur pel plaer, pel desig i per un amor fugisser, un amor de diumenge que ni tan sols és això.

Potser és el que busques, esmaperduda. T’has convençut que no vols anar més enllà i ho acceptes. Potser, saps que no et convé, però no vols deixar-ho enrere.

Penses, en realitat, que t’agrada, molt, i és així. Però saps que no hi ha res que sustenti res en l’aire i saps que, quan giris cua, el mirall que us reflexa deixarà de fer-ho. I no t’agrada, no t’agrada sentir que no ets res, que no et pertany res més, fora de tu mateixa. Perquè el seu cos i les seves carícies no pertanyen més que al rellotge.

I, fins ara, has après que el temps no s’atura pel vostre desig i que la seva imatge deix de ser real quan les finestres del tren posen rumb al teu dia a dia.

09.09.08 [0.37 h]
jo mateixa...

Feblesa

Si no perds la por a caure, romandràs pres, o carceller -digues-li com vulguis-, dels teus propis records i comoditats. Incapaç d'aixecar un peu, per por a no trobar terra ferma, no aprendràs a caminar.

A mesura que avancis, la terra, a voltes, serà aspra i et caldrà anar més lluny. Però la vida es construeix a cada pas i negar-ho, et fa rebutjar els teus somnis i ancorar-te a un present massa còmode. 

Perquè els somnis et fan anar més enllà, et donen vida, quan sota teu s'escampa un buit immens. I no caus, perquè has decidit avançar.

Avançar et dóna vida i també força. Però si atures la batalla, si aquesta resta en standby, els mateixos trets et tocaran un cop rere un altre. I, llavors, et tornaràs feble. Tan feble, que no podràs veure els teus somnis, perquè no seràs capaç d'alçar la vista de les teves pròpies ferides.


06.09.08 [1.52 h] 
jo mateixa...

Què series capaç de fer...

amb 4 d'aquestes imatges?

- nu femeni
- poma verda
- edifici en runes
- bombolles vermelles
- platja
- fum lila

Arnau

Paula

1,2,3

cierro los ojos y vuelves a estar aquí
se me ocurren mil sitios donde amartetengo mil razones más para olvidarte
que para esperarte...

mmm..

De matinada, estirada al llit… tan sols el record del contacte amb la seva pell, amb el seu cos nuu l'ha fet estremir. No ha pogut dormit. La seva olor, gravada amb foc a cada mil·límetre de la seva pell, no l'ha deixat. I quan, per fi, ha aconseguit tancar els ulls, sonava el despertador.S'ha aixecat i el mòbil a anat a parar sota el coixí. Tenia son, però el dia ha començat amb un bri de vida als ulls i un somriure als seus llavis.

Ha engegat la cafetera mentre acabava de posar-se els texans. La olor a cafè ha omplert el petit pis i l'ha relaxat. S'ha mullat la cara amb aigua fresca, s'ha pres el cafè i ha sortit força ràpid. Havia de ser a l'estació a quarts de set.

Encara és molt aviat i els carrers són buits. Les cases dormen i les llums del carrer són apagades. No hi ha un ànima. Fa olor a gespa, a carrers mullats, a rosada....

Engega el cotxe i marxa. Sent que el troba a faltar. I sent, encara, la seva olor dins seu, penetrant. 24.01.08 si val... 25.06.08..

"Patuá" senyors acadèmics?

Qualsevol semblança amb la situació d'altres llengües a d'altres indrets és només fruit de la teva imaginació. Es recomana a persones hipertenses no fer un ús indegut d'aquest blog.

La veritat m'agradaria dir prou a moltes coses. El que per mi, no vull parlar en nom de ningú, és un veritable tresor per altres és tan sols un eina més del joc polític, de diferenciació negativa, de discriminació i d'odi entre els uns i els altres, sigui quin sigui el bàndol.Sent sincera, no crec en els bons, ni en els dolents. Sempre he buscat l'equilibri i ho continuo fent. Considero que hi ha poques coses que siguin només blanc o negre i nosaltres, els d'a peu, no parem de crear prejudicis contra els uns i contra els altres. Prejudicis que serveixen de foc als que mouen els fils.

Realment estic farta de veure i sentir comentaris que em desagraden que em fan pensar que som molt poc tolerants i molt etnocèntrics. Realment ho som tant? Crec que sí, apffff...

L’Acadèmia Francesa afirma que “el reconeixement de les llengües regionals afecta a la identitat nacional”. La Cambra dels Diputats va adoptar el passat 22 de maig una esmena al projecte de revisió de la Carta Magna per tal d’incloure en aquesta llengües regionals com el cors o el basc, part del “patrimoni de la Nació”, encara que manté el francès com a idioma oficial.

Els acadèmics consideren que les intencions dels diputats són “excel·lents”, però no creuen que sigui precís incloure aquesta referència a la Constitució (total pa’ kè?!) i recomanen als legisladors que “expressin a altres llocs” (la constitució no és per això, clar, han d'anar a salsa rosa) la defensa d’aquestes llengües.

No posen en dubte que les llengües regionals pertanyin al patrimoni francès, però qüestionen l’aparició “sobtada” d’aquesta esmena a l’article 1 de la Constitució, el mateix que defineix França com a “una República indivisible, laica, democràtica i social”.Article extret de la Vanguardia digital (llegir-ne més)

*

Parlar amb un mateix, pot semblar de bojos... per això escric

- No entenc com algú es pot hipotecar d'aquesta manera.
- És el que hi ha, ja t'ho ha dit, cadascú és com és, això no ho pots canviar.
- Fa temps que ho sé però em continua fent tant de mal com el primer dia.
- I ell què?
- Suposo que passa del tema i jo no sóc ningú per dir res, prou que ho sé.
- Ja li estarà bé...
- Suposo que sí, una mà que et recull quan caus... va bé a prop.
- Ja saps com va.
- Sí, però jo no sóc tan conformista. Cada cop que hi penso se'm fa un nus a l'estómac.

[ La vida no s'ha fet per comprendre-la, sinó per viure-la ]

*

ZAC Browser, navegador per nens autistes

Zone for Autistic Children

ZAC és el primer navegador creat específicament per nens amb autisme, trastorns de l'espectre autista com el síndrome d'Asperger i trastorns del desenvolupament (PDD i PDD-NOS).

"Esta es la historia de una aplicación informática, pero también es la historia de un abuelo preocupado por la educación de un nieto. John LeSieur además de abuelo es un informático residente en Las Vegas que se llevó una gran decepción al comprobar que su nieto autista Zackary no conseguía “extraer frutos” de Internet principalmente debido a elementos que distraen en la navegación, como banners y colores estridentes.

John no se dedicó a lamentarse sino que aprovechó sus conocimientos en programación para crear un nuevo navegador que, obviamente dedicó a su nieto, ZAC Browser, que elimina cualquier factor de distracción, cuenta con iconos sencillos y de gran tamaño, y facilita el acceso a juegos y actividades educativas."

Gràcies Arnau*

tot i que trobi a faltar... ves a saber què...

No sóc Dalí

i faig els horitzons torts,

però sóc així...

Paula.

i "tu" pots dir què és moral o immoral?

El món en el que has caigut t'obliga a ser qui ets, qui compra, qui ven, qui observa, qui es deixa endur o qui s'enfila al capdamunt de tot, i de tothom.

No ho comparteixes i tampoc no ho toleres, però no vols caure i lluitar amb les armes que t'imposa el mateix sistema que rebutges. I les paraules? les paraules... i la consciència també és un invent del nou món?

I què vas dient si és moral o immoral, si el joc capitalista ja et va bé si "tu" ets on ets. Ja et va bé. Què has de dir "tu" de ningú, què has de jutjar quan els que estan sota les teves ordres són els pitjors corsaris? ... Si titlles la gent que "tu" mateix has creat, d'immoral, de perillosa pels altres o, potser, per "tu"? Cap a on vols obrir camí, cap a la segregació d'apartheids moderns?

Algú, potser, hauria de dir-te que l'immoral ets "tu"?
Tanca els ulls i vola... perquè tenir-los oberts no et posa de peus a terra.


El ministre d'Interior italià advoca per crear "barris específics per exercir la prostitució"

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080607/53475428695.html

El ministre d'Interior italià va considerar que "seria necessari" crear barris per exercir la prostitució, perquè segons ell es "garanteix el control sanitari i es protegeix els ciutadans. Desallotjar els carrers no serveix de res". Per Maroni, es tracta, "en qualsevol cas, d'una qüestió complexa, la decisió de no tractar aquesta matèria en el paquet (de seguretat) no és casual. Es necessària una reflexió àmplia i compartida"

L'esmena preveu que les prostitutes siguin incloses en el mateix grup que els rodamóns, venedors de drogues, delinqüents habituals, proxenetes, explotadors de menors i altres "persones perilloses per la seguretat i la moral" i estableix que puguin ser expulsades als seus llocs de residència o països d'origen.

La ministra de Medi ambient, Stefania Prestigiacomo, va assenyalar després de conèixer l'esmena que "hi ha altres instruments per intervenir contra el mercat de la prostitució sense acarnissar-se contra les prostitutes, molt freqüentment explotades, sinó castigant l'explotador".

[*]

Vull endollar-me

A hores d'ara et pots permetre't el luxe de pensar una mica més enllà dels quatre papers que tens sobre l'escriptori. Els teus records són fruit de connexions sinàptiques. I què vol dir això? Quan alguna cosa aconsegueix travessar el llindar... els teus magnífics receptors NMDA s'obren al calci, bla, bla, bla...

Però llavors, pots pensar, què és allò que et fa sobrepassar aquest llindar... què és el que garanteix la teva individualitat? Per què... existeix? Tens una manera de veure el món, és teva... o no?

Qui són els nahab?

- Los nahab están como muertos, se les ha escapado el alma de pecho -dijo-. Los nahab no saben nada de nada, no pueden clavar un pez con una lanza, ni acertar con un dardo a un mono, ni trepar a un árbol. No andan vestidos de aire y luz, como nosotros, sino que usan ropas hediondas. No se bañan en el río, no conocen las reglas de la decencia o la cortesía, no comparten su casa, su comida, sus hijos o sus mujeres. Tienen los huesos blandos y basta un pequeño garrotazo para partirles el cráneo. Matan animales y no se los comen, los dejan tirados para que se pudran. Por donde pasan dejan un rastro de basura y veneno, incluso en el agua. Los nahab son tan locos que pretenden llevarse las piedras del suelo, la arena de los ríos y los árboles del bosque. Algunos quieren la tierra. Les decimos que la selva no se puede cargar a la espalda como un tapir muerto, pero no escuchan. Nos hablan de sus dioses y no quieren escuchar de los nuestros. Son insaciables, como los caimanes. Esas cosas terribles he visto con mis propios ojos y he escuchado con mis propias orejas y he tocado con mis propias manos.

- Jamás permitiremos que esos demonios lleguen hasta el Ojo del Mundo, los mataremos con nuestros dardos y flechas cuando suban por la catarata, como hemos hecho con todos los forasteros que lo han intentado antes, des de los tiempos de los abuelos de nuestros abuelos -anunció Tahama.

- Pero vendrán de todos modos. Los nahab tienen pájaros de ruido y viento, pueden volar por encima de las montañas. Vendrán porque quieren las piedras y los árboles y la tierra -interrumpió Alex.

La Ciutat de les Bèsties
Isabel Allende

[*]

Dedica't temps!!

Sí, estic una mica cansada. He dormit molt poc i malament.. però ha estat un bon dia!
Examen, tarda d'estudi i escapada a córrer a la platja (això de córrer és relatiu, però vaja, s'ha intentat!!!) Una horeta caminant.. a tocar del mar... m'ha relaxat molt!


Puc ser jo - Whyskin's
[ http://es.youtube.com/watch?v=HLjmWYRUL_w ]


**

Miriam arrugó en sus manos el garabato ilegible que había dibujado.

Cada dimarts al matí fan un programa literari a la Ser (http://www.escueladeescritores.com/concurso-cadena-ser) on fan un concurs de microrelats. A partir de la darrera frase del relat del guanyador de la setmana anterior comença la teva història...

i aquesta és la meva:

Miriam arrugó en sus manos el garabato ilegible que había dibujado. No se sintió capaz de escribir su nombre. En realidad, tampoco lo sabía.

¿Había pretendido disimular? ¿Delante de quién? Parecía realmente absurdo. Caras extrañas y un lugar desconocido, fue lo único que encontró al abrir los ojos, de nuevo, por primera vez.

En su cuerpo, en cada centímetro de su piel, un único recuerdo: la sensación de desvanecer en un mar de cristal, sobre el asfalto. Esa era su única realidad.

PD. Avui ens n'hem tret un de sobre...
PD2. Aviam si després em veig amb cor de sortir a córrer per la platja, és un bon propòsit!!
PD3. Vull acabar la carrera a Madrid, sehh!


**

Avui he tornat a escriure...

no és gaire, però diu molt.

Porto un parell de dies sense fer res de bo... arriba un punt que no tens més ganes d'estudiar, esperem que tot això acabi aviat. Mentrestant, no puc evitar volar bastant alt, pensar, il·lusionar-me, fer plans que no sé ni si es compliran... però aquí estem... s'ha de lluitar, no?

[*]

...i fas les coses perquè si,
perquè vols,
perquè et fa il·lusió,
perquè desitges arribar mes enllà,
o perquè tens somnis,
o perquè vols superar-te...

A cada pas et construeixes:
passivitat és sinònim de destrucció.

... i pots comptar què s'amaga dins teu,
quins secrets, fan alhora d'engranatges,
què dirigeix els teus actes? si és bogeria,
o il·lusió, o un deixar-se endur temporal..

i encara penses que tens el cap ple d'històries,
històries per començar
o per tirar endavant algunes que ja et són familiars...

[Quan vols començar aquest viatge?
li preguntà la seva consciència...]



jo mateixa