Vull endollar-me

A hores d'ara et pots permetre't el luxe de pensar una mica més enllà dels quatre papers que tens sobre l'escriptori. Els teus records són fruit de connexions sinàptiques. I què vol dir això? Quan alguna cosa aconsegueix travessar el llindar... els teus magnífics receptors NMDA s'obren al calci, bla, bla, bla...

Però llavors, pots pensar, què és allò que et fa sobrepassar aquest llindar... què és el que garanteix la teva individualitat? Per què... existeix? Tens una manera de veure el món, és teva... o no?

Qui són els nahab?

- Los nahab están como muertos, se les ha escapado el alma de pecho -dijo-. Los nahab no saben nada de nada, no pueden clavar un pez con una lanza, ni acertar con un dardo a un mono, ni trepar a un árbol. No andan vestidos de aire y luz, como nosotros, sino que usan ropas hediondas. No se bañan en el río, no conocen las reglas de la decencia o la cortesía, no comparten su casa, su comida, sus hijos o sus mujeres. Tienen los huesos blandos y basta un pequeño garrotazo para partirles el cráneo. Matan animales y no se los comen, los dejan tirados para que se pudran. Por donde pasan dejan un rastro de basura y veneno, incluso en el agua. Los nahab son tan locos que pretenden llevarse las piedras del suelo, la arena de los ríos y los árboles del bosque. Algunos quieren la tierra. Les decimos que la selva no se puede cargar a la espalda como un tapir muerto, pero no escuchan. Nos hablan de sus dioses y no quieren escuchar de los nuestros. Son insaciables, como los caimanes. Esas cosas terribles he visto con mis propios ojos y he escuchado con mis propias orejas y he tocado con mis propias manos.

- Jamás permitiremos que esos demonios lleguen hasta el Ojo del Mundo, los mataremos con nuestros dardos y flechas cuando suban por la catarata, como hemos hecho con todos los forasteros que lo han intentado antes, des de los tiempos de los abuelos de nuestros abuelos -anunció Tahama.

- Pero vendrán de todos modos. Los nahab tienen pájaros de ruido y viento, pueden volar por encima de las montañas. Vendrán porque quieren las piedras y los árboles y la tierra -interrumpió Alex.

La Ciutat de les Bèsties
Isabel Allende

[*]

Dedica't temps!!

Sí, estic una mica cansada. He dormit molt poc i malament.. però ha estat un bon dia!
Examen, tarda d'estudi i escapada a córrer a la platja (això de córrer és relatiu, però vaja, s'ha intentat!!!) Una horeta caminant.. a tocar del mar... m'ha relaxat molt!


Puc ser jo - Whyskin's
[ http://es.youtube.com/watch?v=HLjmWYRUL_w ]


**

Miriam arrugó en sus manos el garabato ilegible que había dibujado.

Cada dimarts al matí fan un programa literari a la Ser (http://www.escueladeescritores.com/concurso-cadena-ser) on fan un concurs de microrelats. A partir de la darrera frase del relat del guanyador de la setmana anterior comença la teva història...

i aquesta és la meva:

Miriam arrugó en sus manos el garabato ilegible que había dibujado. No se sintió capaz de escribir su nombre. En realidad, tampoco lo sabía.

¿Había pretendido disimular? ¿Delante de quién? Parecía realmente absurdo. Caras extrañas y un lugar desconocido, fue lo único que encontró al abrir los ojos, de nuevo, por primera vez.

En su cuerpo, en cada centímetro de su piel, un único recuerdo: la sensación de desvanecer en un mar de cristal, sobre el asfalto. Esa era su única realidad.

PD. Avui ens n'hem tret un de sobre...
PD2. Aviam si després em veig amb cor de sortir a córrer per la platja, és un bon propòsit!!
PD3. Vull acabar la carrera a Madrid, sehh!


**

Avui he tornat a escriure...

no és gaire, però diu molt.

Porto un parell de dies sense fer res de bo... arriba un punt que no tens més ganes d'estudiar, esperem que tot això acabi aviat. Mentrestant, no puc evitar volar bastant alt, pensar, il·lusionar-me, fer plans que no sé ni si es compliran... però aquí estem... s'ha de lluitar, no?

[*]

...i fas les coses perquè si,
perquè vols,
perquè et fa il·lusió,
perquè desitges arribar mes enllà,
o perquè tens somnis,
o perquè vols superar-te...

A cada pas et construeixes:
passivitat és sinònim de destrucció.

... i pots comptar què s'amaga dins teu,
quins secrets, fan alhora d'engranatges,
què dirigeix els teus actes? si és bogeria,
o il·lusió, o un deixar-se endur temporal..

i encara penses que tens el cap ple d'històries,
històries per començar
o per tirar endavant algunes que ja et són familiars...

[Quan vols començar aquest viatge?
li preguntà la seva consciència...]



jo mateixa