Feblesa

Si no perds la por a caure, romandràs pres, o carceller -digues-li com vulguis-, dels teus propis records i comoditats. Incapaç d'aixecar un peu, per por a no trobar terra ferma, no aprendràs a caminar.

A mesura que avancis, la terra, a voltes, serà aspra i et caldrà anar més lluny. Però la vida es construeix a cada pas i negar-ho, et fa rebutjar els teus somnis i ancorar-te a un present massa còmode. 

Perquè els somnis et fan anar més enllà, et donen vida, quan sota teu s'escampa un buit immens. I no caus, perquè has decidit avançar.

Avançar et dóna vida i també força. Però si atures la batalla, si aquesta resta en standby, els mateixos trets et tocaran un cop rere un altre. I, llavors, et tornaràs feble. Tan feble, que no podràs veure els teus somnis, perquè no seràs capaç d'alçar la vista de les teves pròpies ferides.


06.09.08 [1.52 h] 
jo mateixa...