Fugisser

Aconseguir el que vols fins el punt en què et deixen no és cap proesa, sinó una submissió davant al desig de l'altre. Cap decisió, sense diàleg, et pertany. Cap decisió que parli de tu, sense tu, és legitima, però si real. Has pres decisions, però la resta... les que no són teves i van més enllà dels teus límits et fan vulnerable.

És un miratge, una il•lusió, quan obres els ulls i el seu cos nu no és a vessar teu. No tens res, tampoc cap record, perquè en fuges, de recordar les seves carícies. Et fa por recordar i trobes refugi en el sentiment, en un deixar-te endur pel plaer, pel desig i per un amor fugisser, un amor de diumenge que ni tan sols és això.

Potser és el que busques, esmaperduda. T’has convençut que no vols anar més enllà i ho acceptes. Potser, saps que no et convé, però no vols deixar-ho enrere.

Penses, en realitat, que t’agrada, molt, i és així. Però saps que no hi ha res que sustenti res en l’aire i saps que, quan giris cua, el mirall que us reflexa deixarà de fer-ho. I no t’agrada, no t’agrada sentir que no ets res, que no et pertany res més, fora de tu mateixa. Perquè el seu cos i les seves carícies no pertanyen més que al rellotge.

I, fins ara, has après que el temps no s’atura pel vostre desig i que la seva imatge deix de ser real quan les finestres del tren posen rumb al teu dia a dia.

09.09.08 [0.37 h]
jo mateixa...