Havia començat a fer-se vell

[*]

Es va sentir transparent, com aquella classe de persones que no han de ser mai res d'important. En veure, a través d'uns altres ulls, allò que no hagués volgut viure, va reconèixer la por. Una por irracional, ja que mai havia tingut raons de pes per sentir-se així. I va ser una mirada mig buida, que li havia fet sentir aquella malenconia. Un mal de cap que no era seu, una tristesa robada: anònima.


No va saber reconèixer en aquell individu la seva mirada, ni els seus ulls grisos, ni la seva pell, cada cop més fina i pansida. I va defugir el mirall abans de trencar completament el seu somni. Era ell, o el que encara quedava del seu reflex. Havien passat molts anys, però ell havia començat a fer-se vell en el moment en que va deixar de creure que podia ser algú tan sols per ser com era.

Paula

where do you go....

Ja saps perquè estàs així i no, no t'estaves tornant boja. Canvis massa ràpids, canvis de ritme, d'activitat... has pitjat l'OFF de tot plegat massa ràpid. I mirant per on tirar... no has filat gaire prim, però ara ja ho saps.

Necessites tornar-te a carregar d'energia i moure't, amunt i avall... per valorar tot el que tens. Ves per on, cadascú és com és i jo necessito alguns canvis per ser un xic més jo mateixa.




ENDAVANNT!!!!