cap resposta

Avui torna a ser dissabte. Un dia més i cap resposta. Sembla que només sàpiga escriure quan estic fotuda, bona la gràcia, no?

Em donen voltes al cap les mateixes paraules que vaig sentir l'últim cop. I no vull tornar a passar pel mateix.

Quan vols una cosa, lluites per aconseguir-la. I si no ho fas, volarà. I jo estic apunt d'evaporar-me. No vull tornar-me a sentir malament per ningú.

i cada dia torna a sortir el sol

Et construeixes a tu mateix i no ets res més que el teu dia a dia, any rere any. Decideixes com ets, o com vols ser, i cap a on vols anar. Decideixes quina roba et posaràs. Però encara no has après a controlar cap a quin costat dormiràs aquella nit o com despertaràs l'endemà.

No pots controlar-ho tot, tampoc ho vols. T'agrada volar i deixar-te endur, però quan no saps cap a on tirar, l'horitzó que tens al davant encara et sembla més llarg. La manca de control et fa parar boig, però les dreceres a triar et recorden quant et costa prendre una decisió.

Però el temps no s'atura i tu tampoc. Inconscientment ja has pres moltes decisions, potser mentre dormies, potser mentre tombaves per la facultat... però les has pres. I poc a poc vas sent-ne conscient.

Això et tranquil·litza. Penses sense voler i sense poder-ho evitar, racionalitzant el que sents més del compte. Tot va agafant forma... i cada dia torna a sortir el sol.

imaginarte_

A veces dudo de tu presencia, de que me tengas en cuenta.
Entonces se me abre la herida que me dejó tu partida.

Quizá parezca una estupidez imaginar lo que seríabesarte en este instante.
Y me peleo porque dicen que el que algo quiere algo le cuesta y ese fantasma no me deja
y yo me canso de luchar.