Porto un parell de dies sense fer res de bo... arriba un punt que no tens més ganes d'estudiar, esperem que tot això acabi aviat. Mentrestant, no puc evitar volar bastant alt, pensar, il·lusionar-me, fer plans que no sé ni si es compliran... però aquí estem... s'ha de lluitar, no?
[*]
...i fas les coses perquè si,
perquè vols,
perquè et fa il·lusió,
perquè desitges arribar mes enllà,
o perquè tens somnis,
o perquè vols superar-te...
A cada pas et construeixes:
passivitat és sinònim de destrucció.
... i pots comptar què s'amaga dins teu,
quins secrets, fan alhora d'engranatges,
què dirigeix els teus actes? si és bogeria,
o il·lusió, o un deixar-se endur temporal..
i encara penses que tens el cap ple d'històries,
històries per començar
o per tirar endavant algunes que ja et són familiars...
[Quan vols començar aquest viatge?
li preguntà la seva consciència...]
jo mateixa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada