Fent ruta (2)

Aquest matí hem fet una bona estona de bici. Hem nat des de Sant Salvador a Roda de Barà per la bora del mar. En total 17 km, 3 horetes, un passeig amb vistes genials i bona temperatura. Això si... prohibit bicis? on?? xD

El pròxim cop fins a la Torre.

Gràcies a GoogleEarth un altre cop!

Fent ruta (1)

Ahir vam anar a fer una "passejada" per aquí a prop. 

Vam anar de l'estació de Sant Vicenç de Calders, a Coma-ruga, fins a Sant Vicenç poble. Allà vam fer un petit camí pel mig del bosc que tornava a baix de tot del poble de Sant Vicenç (2'5 km). 

Després de tornar a pujar pel carrer del Pou, vam agafar el camí de Mas d'en Gual i el camí de Roda fins arribar a Vendrell (1'6 km).

Un cop allà vam creuar el poble per dinar quelcom (1'5 km) i vam tornar cap a Coma-ruga per la via verda que hi ha entre la via del tren i la carretera de Sant Salvador, i que comença al monument dels Castellers, de Josep Cañas (3,6 km). 

Quan vam arribar a casa... estàvem rebentats! En total uns 10 km, que per començar està prou bé! I després de tant caminar... el meu premi vas ser tu!!

Gràcies a GoogleEarth! 

*

"Ayer por la noche, haciendo punto, comprobé que si mezclas abstracto y concreto sale abscreto y contracto, pero si mezclas vida y muerte sale vierte y muda; en cambio, si mezclas arriba y abajo, sale abajo y arriba. Tengo problemas con cielo e infierno, que resulta cifierno e inelo, que no significa nada. Sin embargo, razón y corazón da razón y corazón. En fin."

Juan José Millas 
El desorden de tu nombre

avui

avui per TU

i per com sóc, som i em sento

quan estic amb tu

:)

Fràgil

Sents que al mínim cop de vent pots esquinçar-te, fer-te a trossos, trencar-te. Estàs bé, però, per moments, et cobreix la nostàlgia, quan l’únic que vols és no recordar. Vols seguir endavant, però has de fer teves tantes coses, has de pair tants moments, tantes coses que han passat i que no podran tornar a ser. No ho vols admetre, però ets feble, no pots deixar de ser persona i tens sentiments. Penses que no pots tapar-te els ulls i seguir endavant, perquè te la fotries molt grossa. I, saps que no cauràs perquè camines sobre una malla prou segura, però et sents fràgil, molt fràgil. Com si pogueres trencar en un mar de llàgrimes en qualsevol moment, com si t’hagueren de tombar amb el dit petit...

Concert

Después de un invierno malo,

una mala primavera.

Dime por qué estás buscando

una lágrima en la arena...

all my lovinnnngggg nainonainonaaaaaaa!!! (8)

Gràcies

Si demà quan desperti ja no et tinc al costat,
m'hauré d'omplir de forces per seguir caminant.
Com puc fer per somriure, aixecar el cap i oblidar?
són paraules d´un llibre que té punt i final.

Malgrat coneguem el valor dels que els envolten, quan estem fotuts és quan ens adonem, encara més, que les persones que tenim al costat són meravelloses. Diuen que els amics els pots comptar amb els dits d'una mà, però, sincerament, vosaltres sou uns alguns més i sou molt importants per mi. Tot plegat sonarà molt cursi, però sense valtros m'hagués enfonsat bastant. Gràcies per ser com sou i estendre'm la mà quan ho he necessitat. Gràcies per no deixar-me caure i aconseguir que somrigués quan, en realitat, volia plorar.

I per Santa Tecla genial. La troba i obrint pas ple de felicitat, riure i bogeria; cesk freixas i strombers força com el temps... però també en gran companyia.

Ara toca seguir endavant  :)

Comiat

El sentimentalisme barat et va funcionar mentre callaves, ja podies haver parlat abans i deixar veure com cony eres de veritat. Tan sols vull dir-te que ningú m'havia decebut mai tant com a persona, ni com a amic. La façana d'heroi, fred, que aparentes un dia caurà i jo no voldré veure-ho. Idealisme fals, si no parteix d'una persona amb valors humans. Ja no parlo d'amor, tan sols de l'amistat, un valor que m'has demostrar desconèixer. No vull saber res més de tu: gràcies.

Paula.

Fugisser

Aconseguir el que vols fins el punt en què et deixen no és cap proesa, sinó una submissió davant al desig de l'altre. Cap decisió, sense diàleg, et pertany. Cap decisió que parli de tu, sense tu, és legitima, però si real. Has pres decisions, però la resta... les que no són teves i van més enllà dels teus límits et fan vulnerable.

És un miratge, una il•lusió, quan obres els ulls i el seu cos nu no és a vessar teu. No tens res, tampoc cap record, perquè en fuges, de recordar les seves carícies. Et fa por recordar i trobes refugi en el sentiment, en un deixar-te endur pel plaer, pel desig i per un amor fugisser, un amor de diumenge que ni tan sols és això.

Potser és el que busques, esmaperduda. T’has convençut que no vols anar més enllà i ho acceptes. Potser, saps que no et convé, però no vols deixar-ho enrere.

Penses, en realitat, que t’agrada, molt, i és així. Però saps que no hi ha res que sustenti res en l’aire i saps que, quan giris cua, el mirall que us reflexa deixarà de fer-ho. I no t’agrada, no t’agrada sentir que no ets res, que no et pertany res més, fora de tu mateixa. Perquè el seu cos i les seves carícies no pertanyen més que al rellotge.

I, fins ara, has après que el temps no s’atura pel vostre desig i que la seva imatge deix de ser real quan les finestres del tren posen rumb al teu dia a dia.

09.09.08 [0.37 h]
jo mateixa...

Feblesa

Si no perds la por a caure, romandràs pres, o carceller -digues-li com vulguis-, dels teus propis records i comoditats. Incapaç d'aixecar un peu, per por a no trobar terra ferma, no aprendràs a caminar.

A mesura que avancis, la terra, a voltes, serà aspra i et caldrà anar més lluny. Però la vida es construeix a cada pas i negar-ho, et fa rebutjar els teus somnis i ancorar-te a un present massa còmode. 

Perquè els somnis et fan anar més enllà, et donen vida, quan sota teu s'escampa un buit immens. I no caus, perquè has decidit avançar.

Avançar et dóna vida i també força. Però si atures la batalla, si aquesta resta en standby, els mateixos trets et tocaran un cop rere un altre. I, llavors, et tornaràs feble. Tan feble, que no podràs veure els teus somnis, perquè no seràs capaç d'alçar la vista de les teves pròpies ferides.


06.09.08 [1.52 h] 
jo mateixa...

Què series capaç de fer...

amb 4 d'aquestes imatges?

- nu femeni
- poma verda
- edifici en runes
- bombolles vermelles
- platja
- fum lila

Arnau

Paula

1,2,3

cierro los ojos y vuelves a estar aquí
se me ocurren mil sitios donde amarte

tengo mil razones más para olvidarte
que para esperarte...

mmm..

De matinada, estirada al llit… tan sols el record del contacte amb la seva pell, amb el seu cos nuu l'ha fet estremir. No ha pogut dormit. La seva olor, gravada amb foc a cada mil·límetre de la seva pell, no l'ha deixat. I quan, per fi, ha aconseguit tancar els ulls, sonava el despertador.S'ha aixecat i el mòbil a anat a parar sota el coixí. Tenia son, però el dia ha començat amb un bri de vida als ulls i un somriure als seus llavis.

Ha engegat la cafetera mentre acabava de posar-se els texans. La olor a cafè ha omplert el petit pis i l'ha relaxat. S'ha mullat la cara amb aigua fresca, s'ha pres el cafè i ha sortit força ràpid. Havia de ser a l'estació a quarts de set.

Encara és molt aviat i els carrers són buits. Les cases dormen i les llums del carrer són apagades. No hi ha un ànima. Fa olor a gespa, a carrers mullats, a rosada....

Engega el cotxe i marxa. Sent que el troba a faltar. I sent, encara, la seva olor dins seu, penetrant. 24.01.08 si val... 25.06.08..

"Patuá" senyors acadèmics?

Qualsevol semblança amb la situació d'altres llengües a d'altres indrets és només fruit de la teva imaginació. Es recomana a persones hipertenses no fer un ús indegut d'aquest blog.

La veritat m'agradaria dir prou a moltes coses. El que per mi, no vull parlar en nom de ningú, és un veritable tresor per altres és tan sols un eina més del joc polític, de diferenciació negativa, de discriminació i d'odi entre els uns i els altres, sigui quin sigui el bàndol.Sent sincera, no crec en els bons, ni en els dolents. Sempre he buscat l'equilibri i ho continuo fent. Considero que hi ha poques coses que siguin només blanc o negre i nosaltres, els d'a peu, no parem de crear prejudicis contra els uns i contra els altres. Prejudicis que serveixen de foc als que mouen els fils.

Realment estic farta de veure i sentir comentaris que em desagraden que em fan pensar que som molt poc tolerants i molt etnocèntrics. Realment ho som tant? Crec que sí, apffff...

L’Acadèmia Francesa afirma que “el reconeixement de les llengües regionals afecta a la identitat nacional”. La Cambra dels Diputats va adoptar el passat 22 de maig una esmena al projecte de revisió de la Carta Magna per tal d’incloure en aquesta llengües regionals com el cors o el basc, part del “patrimoni de la Nació”, encara que manté el francès com a idioma oficial.

Els acadèmics consideren que les intencions dels diputats són “excel·lents”, però no creuen que sigui precís incloure aquesta referència a la Constitució (total pa’ kè?!) i recomanen als legisladors que “expressin a altres llocs” (la constitució no és per això, clar, han d'anar a salsa rosa) la defensa d’aquestes llengües.

No posen en dubte que les llengües regionals pertanyin al patrimoni francès, però qüestionen l’aparició “sobtada” d’aquesta esmena a l’article 1 de la Constitució, el mateix que defineix França com a “una República indivisible, laica, democràtica i social”.Article extret de la Vanguardia digital (llegir-ne més)

*

Parlar amb un mateix, pot semblar de bojos... per això escric

- No entenc com algú es pot hipotecar d'aquesta manera.
- És el que hi ha, ja t'ho ha dit, cadascú és com és, això no ho pots canviar.
- Fa temps que ho sé però em continua fent tant de mal com el primer dia.
- I ell què?
- Suposo que passa del tema i jo no sóc ningú per dir res, prou que ho sé.
- Ja li estarà bé...
- Suposo que sí, una mà que et recull quan caus... va bé a prop.
- Ja saps com va.
- Sí, però jo no sóc tan conformista. Cada cop que hi penso se'm fa un nus a l'estómac.

[ La vida no s'ha fet per comprendre-la, sinó per viure-la ]

*