dimecres, 21 de maig del 2008

Miriam arrugó en sus manos el garabato ilegible que había dibujado.

Cada dimarts al matí fan un programa literari a la Ser (http://www.escueladeescritores.com/concurso-cadena-ser) on fan un concurs de microrelats. A partir de la darrera frase del relat del guanyador de la setmana anterior comença la teva història...

i aquesta és la meva:

Miriam arrugó en sus manos el garabato ilegible que había dibujado. No se sintió capaz de escribir su nombre. En realidad, tampoco lo sabía.


¿Había pretendido disimular? ¿Delante de quién? Parecía realmente absurdo. Caras extrañas y un lugar desconocido, fue lo único que encontró al abrir los ojos, de nuevo, por primera vez.


En su cuerpo, en cada centímetro de su piel, un único recuerdo: la sensación de desvanecer en un mar de cristal, sobre el asfalto. Esa era su única realidad.



PD. Avui ens n'hem tret un de sobre...
PD2. Aviam si després em veig amb cor de sortir a córrer per la platja, és un bon propòsit!!
PD3. Vull acabar la carrera a Madrid, sehh!


**