Qualsevol semblança amb la situació d'altres llengües a d'altres indrets és només fruit de la teva imaginació. Es recomana a persones hipertenses no fer un ús indegut d'aquest blog.
La veritat m'agradaria dir prou a moltes coses. El que per mi, no vull parlar en nom de ningú, és un veritable tresor per altres és tan sols un eina més del joc polític, de diferenciació negativa, de discriminació i d'odi entre els uns i els altres, sigui quin sigui el bàndol.Sent sincera, no crec en els bons, ni en els dolents. Sempre he buscat l'equilibri i ho continuo fent. Considero que hi ha poques coses que siguin només blanc o negre i nosaltres, els d'a peu, no parem de crear prejudicis contra els uns i contra els altres. Prejudicis que serveixen de foc als que mouen els fils.
Realment estic farta de veure i sentir comentaris que em desagraden que em fan pensar que som molt poc tolerants i molt etnocèntrics. Realment ho som tant? Crec que sí, apffff...
L’Acadèmia Francesa afirma que “el reconeixement de les llengües regionals afecta a la identitat nacional”. La Cambra dels Diputats va adoptar el passat 22 de maig una esmena al projecte de revisió de la Carta Magna per tal d’incloure en aquesta llengües regionals com el cors o el basc, part del “patrimoni de la Nació”, encara que manté el francès com a idioma oficial.
Els acadèmics consideren que les intencions dels diputats són “excel·lents”, però no creuen que sigui precís incloure aquesta referència a la Constitució (total pa’ kè?!) i recomanen als legisladors que “expressin a altres llocs” (la constitució no és per això, clar, han d'anar a salsa rosa) la defensa d’aquestes llengües.
No posen en dubte que les llengües regionals pertanyin al patrimoni francès, però qüestionen l’aparició “sobtada” d’aquesta esmena a l’article 1 de la Constitució, el mateix que defineix França com a “una República indivisible, laica, democràtica i social”.Article extret de la Vanguardia digital (llegir-ne més)
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada