Parlar amb un mateix, pot semblar de bojos... per això escric

- No entenc com algú es pot hipotecar d'aquesta manera.
- És el que hi ha, ja t'ho ha dit, cadascú és com és, això no ho pots canviar.
- Fa temps que ho sé però em continua fent tant de mal com el primer dia.
- I ell què?
- Suposo que passa del tema i jo no sóc ningú per dir res, prou que ho sé.
- Ja li estarà bé...
- Suposo que sí, una mà que et recull quan caus... va bé a prop.
- Ja saps com va.
- Sí, però jo no sóc tan conformista. Cada cop que hi penso se'm fa un nus a l'estómac.

[ La vida no s'ha fet per comprendre-la, sinó per viure-la ]

*