TOSSA DE MAR

fent de monitora..

No puc dir que no em fes respecte… que no estigués nerviosa i que, fins i tot, em fes por el fet de no ser capaç de tirar endavant un repte com aquest. Hauria pogut dir que no, però també me’n hagués penedit pel fet de negar la possibilitat de superar-me, o almenys d’intentar-ho.

I ara sé que ho tornaria a fer amb els ulls tancats i que he tornat amb les piles carregades i amb una miqueta més d’experiència de la que tenia abans de marxar. Estic contenta... perquè he estat capaç de fer-ho i m’ha encantat.

En tornar, tot se’m fa una miqueta estrany i malgrat que, oficialment, estigui de vacances, la tornada a la rutina se’m fa molt pesada. Miro al meu voltant i ho veig tot diferent. Ara, encara com en un estat de trànsit, ho veig tot més humà, però se'm fa D’aquí uns dies sé que tornarà a ser com sempre i tot serà tan fred com abans.

Però ara mateix, encara que soni molt d’allò, sóc feliç i durant aquests dies m’he sentit molt bé. I puc dir que he tornar amb algunes coses més a la maleta... una dosi triple de paciència, carinyo, molt de relativisme (si se’n pot dir així) i sobretot molta alegria.

De totes formes... tornem a la massificació d’un barri d’estiuejants, tornem als concerts de festa major i les tajes amb els amics. D’ara endavant, però... potser canvien algunes coses... tinc ganes d’engegar nous projectes

... ja sóc aquí !!