alça't i tornem a volar

El Marc i el seu plastidecor

2010-02-26T12:44:00.010+01:00

Tot va començar un dia que el Marc va anar amb el seu pare al MNAC. El nen, mentre tombava encuriosit per les sales del museu, va veure un quadre molt estrany. Aquest quadre no era estrany perquè la seva imatge tingués quelcom peculiar o diferent, sinó perquè el seu marc no acabava de tancar bé.

El petit va pensar que els personatges que apareixien al llenç podrien marxar i es va espantar molt: aquelles persones no coneixen res del seu món i tot seria molt difícil per ells si sortien del quadre!

Llavors, va agafar un plastidecor de color daurat, del mateix color que el marc i, sense que ningú no el veiés, va tancar aquell forat tant i tant perillós. Quan ho va enllestir es va sentir millor. D’ara endavant no hauria de patir, perquè aquells personatges ja no sortirien del seu quadre i viurien ben tranquils.

Des d’aquell precís moment, el Marc va començar a veure al seu voltant tot un món ple de quadrats mal tancats. Hi havia quadrats a casa, a l’escola, al carrer... i mai no va poder deixar de tancar-los. Se sentia com un superheroi, que salvava el món cada cop que treia el seu color daurat.

Però poc a poc, de la mateixa manera que el petit Marc va anar creixent, el món va anar canviant i les coses van deixar de ser quadrades. El Marc, atemorit, va pintar un quadrat perfecte i s’hi va amagar dins, on se sentia protegit i tranquil.

El món havia canviat massa ràpid. Ara tot era rodó, tan rodó com la lluna plena, i no quedava res que ell pogués tancar amb el seu llapis de color daurat.

Paula.

Fent ruta (2)

2009-06-09T16:30:00.006+02:00

Aquest matí hem fet una bona estona de bici. Hem nat des de Sant Salvador a Roda de Barà per la bora del mar. En total 17 km, 3 horetes, un passeig amb vistes genials i bona temperatura. Això si... prohibit bicis? on?? xD

El pròxim cop fins a la Torre.

Gràcies a GoogleEarth un altre cop!

Fent ruta (1)

2009-04-05T15:54:00.010+02:00

Ahir vam anar a fer una "passejada" per aquí a prop.

Vam anar de l'estació de Sant Vicenç de Calders, a Coma-ruga, fins a Sant Vicenç poble. Allà vam fer un petit camí pel mig del bosc que tornava a baix de tot del poble de Sant Vicenç (2'5 km).

Després de tornar a pujar pel carrer del Pou, vam agafar el camí de Mas d'en Gual i el camí de Roda fins arribar a Vendrell (1'6 km).

Un cop allà vam creuar el poble per dinar quelcom (1'5 km) i vam tornar cap a Coma-ruga per la via verda que hi ha entre la via del tren i la carretera de Sant Salvador, i que comença al monument dels Castellers, de Josep Cañas (3,6 km).

Quan vam arribar a casa... estàvem rebentats! En total uns 10 km, que per començar està prou bé! I després de tant caminar... el meu premi vas ser tu!!

Gràcies a GoogleEarth!

*

2009-03-18T13:16:00.001+01:00

"Ayer por la noche, haciendo punto, comprobé que si mezclas abstracto y concreto sale abscreto y contracto, pero si mezclas vida y muerte sale vierte y muda; en cambio, si mezclas arriba y abajo, sale abajo y arriba. Tengo problemas con cielo e infierno, que resulta cifierno e inelo, que no significa nada. Sin embargo, razón y corazón da razón y corazón. En fin."

Juan José Millas
El desorden de tu nombre

avui

2008-11-29T21:14:00.007+01:00

avui per TU

i per com sóc, som i em sento

quan estic amb tu

Fràgil

2008-10-15T23:34:00.005+02:00

Sents que al mínim cop de vent pots esquinçar-te, fer-te a trossos, trencar-te. Estàs bé, però, per moments, et cobreix la nostàlgia, quan l’únic que vols és no recordar. Vols seguir endavant, però has de fer teves tantes coses, has de pair tants moments, tantes coses que han passat i que no podran tornar a ser. No ho vols admetre, però ets feble, no pots deixar de ser persona i tens sentiments. Penses que no pots tapar-te els ulls i seguir endavant, perquè te la fotries molt grossa. I, saps que no cauràs perquè camines sobre una malla prou segura, però et sents fràgil, molt fràgil. Com si pogueres trencar en un mar de llàgrimes en qualsevol moment, com si t’hagueren de tombar amb el dit petit...

Concert

2008-09-28T15:54:00.003+02:00

Después de un invierno malo,

una mala primavera.

Dime por qué estás buscando

una lágrima en la arena...

all my lovinnnngggg nainonainonaaaaaaa!!! (8)

Gràcies

2008-09-23T00:24:00.006+02:00

Si demà quan desperti ja no et tinc al costat,
m'hauré d'omplir de forces per seguir caminant.
Com puc fer per somriure, aixecar el cap i oblidar?
són paraules d´un llibre que té punt i final.

Malgrat coneguem el valor dels que els envolten, quan estem fotuts és quan ens adonem, encara més, que les persones que tenim al costat són meravelloses. Diuen que els amics els pots comptar amb els dits d'una mà, però, sincerament, vosaltres sou uns alguns més i sou molt importants per mi. Tot plegat sonarà molt cursi, però sense valtros m'hagués enfonsat bastant. Gràcies per ser com sou i estendre'm la mà quan ho he necessitat. Gràcies per no deixar-me caure i aconseguir que somrigués quan, en realitat, volia plorar.

I per Santa Tecla genial. La troba i obrint pas ple de felicitat, riure i bogeria; cesk freixas i strombers força com el temps... però també en gran companyia.

Ara toca seguir endavant :)

Comiat

2008-09-20T11:50:00.007+02:00

El sentimentalisme barat et va funcionar mentre callaves, ja podies haver parlat abans i deixar veure com cony eres de veritat. Tan sols vull dir-te que ningú m'havia decebut mai tant com a persona, ni com a amic. La façana d'heroi, fred, que aparentes un dia caurà i jo no voldré veure-ho. Idealisme fals, si no parteix d'una persona amb valors humans. Ja no parlo d'amor, tan sols de l'amistat, un valor que m'has demostrar desconèixer. No vull saber res més de tu: gràcies.

Paula.

Fugisser

2008-09-09T00:36:00.006+02:00

Aconseguir el que vols fins el punt en què et deixen no és cap proesa, sinó una submissió davant al desig de l'altre. Cap decisió, sense diàleg, et pertany. Cap decisió que parli de tu, sense tu, és legitima, però si real. Has pres decisions, però la resta... les que no són teves i van més enllà dels teus límits et fan vulnerable.

És un miratge, una il•lusió, quan obres els ulls i el seu cos nu no és a vessar teu. No tens res, tampoc cap record, perquè en fuges, de recordar les seves carícies. Et fa por recordar i trobes refugi en el sentiment, en un deixar-te endur pel plaer, pel desig i per un amor fugisser, un amor de diumenge que ni tan sols és això.

Potser és el que busques, esmaperduda. T’has convençut que no vols anar més enllà i ho acceptes. Potser, saps que no et convé, però no vols deixar-ho enrere.

Penses, en realitat, que t’agrada, molt, i és així. Però saps que no hi ha res que sustenti res en l’aire i saps que, quan giris cua, el mirall que us reflexa deixarà de fer-ho. I no t’agrada, no t’agrada sentir que no ets res, que no et pertany res més, fora de tu mateixa. Perquè el seu cos i les seves carícies no pertanyen més que al rellotge.

I, fins ara, has après que el temps no s’atura pel vostre desig i que la seva imatge deix de ser real quan les finestres del tren posen rumb al teu dia a dia.

09.09.08 [0.37 h]
jo mateixa...

Feblesa

2008-09-08T00:04:00.005+02:00

Si no perds la por a caure, romandràs pres, o carceller -digues-li com vulguis-, dels teus propis records i comoditats. Incapaç d'aixecar un peu, per por a no trobar terra ferma, no aprendràs a caminar.

A mesura que avancis, la terra, a voltes, serà aspra i et caldrà anar més lluny. Però la vida es construeix a cada pas i negar-ho, et fa rebutjar els teus somnis i ancorar-te a un present massa còmode.

Perquè els somnis et fan anar més enllà, et donen vida, quan sota teu s'escampa un buit immens. I no caus, perquè has decidit avançar.

Avançar et dóna vida i també força. Però si atures la batalla, si aquesta resta en standby, els mateixos trets et tocaran un cop rere un altre. I, llavors, et tornaràs feble. Tan feble, que no podràs veure els teus somnis, perquè no seràs capaç d'alçar la vista de les teves pròpies ferides.

06.09.08 [1.52 h]
jo mateixa...

Què series capaç de fer...

2008-07-24T15:04:00.006+02:00

amb 4 d'aquestes imatges?

- nu femeni
- poma verda
- edifici en runes
- bombolles vermelles
- platja
- fum lila

Arnau

Paula

1,2,3

2008-07-06T17:57:00.004+02:00

cierro los ojos y vuelves a estar aquí
se me ocurren mil sitios donde amartetengo mil razones más para olvidarte
que para esperarte...

mmm..

2008-06-26T00:20:00.008+02:00

De matinada, estirada al llit… tan sols el record del contacte amb la seva pell, amb el seu cos nuu l'ha fet estremir. No ha pogut dormit. La seva olor, gravada amb foc a cada mil·límetre de la seva pell, no l'ha deixat. I quan, per fi, ha aconseguit tancar els ulls, sonava el despertador.S'ha aixecat i el mòbil a anat a parar sota el coixí. Tenia son, però el dia ha començat amb un bri de vida als ulls i un somriure als seus llavis.

Ha engegat la cafetera mentre acabava de posar-se els texans. La olor a cafè ha omplert el petit pis i l'ha relaxat. S'ha mullat la cara amb aigua fresca, s'ha pres el cafè i ha sortit força ràpid. Havia de ser a l'estació a quarts de set.

Encara és molt aviat i els carrers són buits. Les cases dormen i les llums del carrer són apagades. No hi ha un ànima. Fa olor a gespa, a carrers mullats, a rosada....

Engega el cotxe i marxa. Sent que el troba a faltar. I sent, encara, la seva olor dins seu, penetrant. 24.01.08 si val... 25.06.08..

"Patuá" senyors acadèmics?

2008-06-16T18:53:00.014+02:00

Qualsevol semblança amb la situació d'altres llengües a d'altres indrets és només fruit de la teva imaginació. Es recomana a persones hipertenses no fer un ús indegut d'aquest blog.

La veritat m'agradaria dir prou a moltes coses. El que per mi, no vull parlar en nom de ningú, és un veritable tresor per altres és tan sols un eina més del joc polític, de diferenciació negativa, de discriminació i d'odi entre els uns i els altres, sigui quin sigui el bàndol.Sent sincera, no crec en els bons, ni en els dolents. Sempre he buscat l'equilibri i ho continuo fent. Considero que hi ha poques coses que siguin només blanc o negre i nosaltres, els d'a peu, no parem de crear prejudicis contra els uns i contra els altres. Prejudicis que serveixen de foc als que mouen els fils.

Realment estic farta de veure i sentir comentaris que em desagraden que em fan pensar que som molt poc tolerants i molt etnocèntrics. Realment ho som tant? Crec que sí, apffff...

L’Acadèmia Francesa afirma que “el reconeixement de les llengües regionals afecta a la identitat nacional”. La Cambra dels Diputats va adoptar el passat 22 de maig una esmena al projecte de revisió de la Carta Magna per tal d’incloure en aquesta llengües regionals com el cors o el basc, part del “patrimoni de la Nació”, encara que manté el francès com a idioma oficial.

Els acadèmics consideren que les intencions dels diputats són “excel·lents”, però no creuen que sigui precís incloure aquesta referència a la Constitució (total pa’ kè?!) i recomanen als legisladors que “expressin a altres llocs” (la constitució no és per això, clar, han d'anar a salsa rosa) la defensa d’aquestes llengües.

No posen en dubte que les llengües regionals pertanyin al patrimoni francès, però qüestionen l’aparició “sobtada” d’aquesta esmena a l’article 1 de la Constitució, el mateix que defineix França com a “una República indivisible, laica, democràtica i social”.Article extret de la Vanguardia digital (llegir-ne més)

Parlar amb un mateix, pot semblar de bojos... per això escric

2008-06-14T19:00:00.010+02:00

- No entenc com algú es pot hipotecar d'aquesta manera.
- És el que hi ha, ja t'ho ha dit, cadascú és com és, això no ho pots canviar.
- Fa temps que ho sé però em continua fent tant de mal com el primer dia.
- I ell què?
- Suposo que passa del tema i jo no sóc ningú per dir res, prou que ho sé.
- Ja li estarà bé...
- Suposo que sí, una mà que et recull quan caus... va bé a prop.
- Ja saps com va.
- Sí, però jo no sóc tan conformista. Cada cop que hi penso se'm fa un nus a l'estómac.

[ La vida no s'ha fet per comprendre-la, sinó per viure-la ]

*

ZAC Browser, navegador per nens autistes

2008-06-09T15:59:00.010+02:00

Zone for Autistic Children

ZAC és el primer navegador creat específicament per nens amb autisme, trastorns de l'espectre autista com el síndrome d'Asperger i trastorns del desenvolupament (PDD i PDD-NOS).

"Esta es la historia de una aplicación informática, pero también es la historia de un abuelo preocupado por la educación de un nieto. John LeSieur además de abuelo es un informático residente en Las Vegas que se llevó una gran decepción al comprobar que su nieto autista Zackary no conseguía “extraer frutos” de Internet principalmente debido a elementos que distraen en la navegación, como banners y colores estridentes.

John no se dedicó a lamentarse sino que aprovechó sus conocimientos en programación para crear un nuevo navegador que, obviamente dedicó a su nieto, ZAC Browser, que elimina cualquier factor de distracción, cuenta con iconos sencillos y de gran tamaño, y facilita el acceso a juegos y actividades educativas."

Gràcies Arnau*

tot i que trobi a faltar... ves a saber què...

2008-06-09T01:00:00.004+02:00

No sóc Dalí

i faig els horitzons torts,

però sóc així...

Paula.

i "tu" pots dir què és moral o immoral?

2008-06-07T13:59:00.014+02:00

El món en el que has caigut t'obliga a ser qui ets, qui compra, qui ven, qui observa, qui es deixa endur o qui s'enfila al capdamunt de tot, i de tothom.

No ho comparteixes i tampoc no ho toleres, però no vols caure i lluitar amb les armes que t'imposa el mateix sistema que rebutges. I les paraules? les paraules... i la consciència també és un invent del nou món?

I què vas dient si és moral o immoral, si el joc capitalista ja et va bé si "tu" ets on ets. Ja et va bé. Què has de dir "tu" de ningú, què has de jutjar quan els que estan sota les teves ordres són els pitjors corsaris? ... Si titlles la gent que "tu" mateix has creat, d'immoral, de perillosa pels altres o, potser, per "tu"? Cap a on vols obrir camí, cap a la segregació d'apartheids moderns?

Algú, potser, hauria de dir-te que l'immoral ets "tu"?
Tanca els ulls i vola... perquè tenir-los oberts no et posa de peus a terra.

El ministre d'Interior italià advoca per crear "barris específics per exercir la prostitució"

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080607/53475428695.html

El ministre d'Interior italià va considerar que "seria necessari" crear barris per exercir la prostitució, perquè segons ell es "garanteix el control sanitari i es protegeix els ciutadans. Desallotjar els carrers no serveix de res". Per Maroni, es tracta, "en qualsevol cas, d'una qüestió complexa, la decisió de no tractar aquesta matèria en el paquet (de seguretat) no és casual. Es necessària una reflexió àmplia i compartida"

L'esmena preveu que les prostitutes siguin incloses en el mateix grup que els rodamóns, venedors de drogues, delinqüents habituals, proxenetes, explotadors de menors i altres "persones perilloses per la seguretat i la moral" i estableix que puguin ser expulsades als seus llocs de residència o països d'origen.

La ministra de Medi ambient, Stefania Prestigiacomo, va assenyalar després de conèixer l'esmena que "hi ha altres instruments per intervenir contra el mercat de la prostitució sense acarnissar-se contra les prostitutes, molt freqüentment explotades, sinó castigant l'explotador".

[*]

Vull endollar-me

2008-05-27T21:49:00.008+02:00

A hores d'ara et pots permetre't el luxe de pensar una mica més enllà dels quatre papers que tens sobre l'escriptori. Els teus records són fruit de connexions sinàptiques. I què vol dir això? Quan alguna cosa aconsegueix travessar el llindar... els teus magnífics receptors NMDA s'obren al calci, bla, bla, bla...

Però llavors, pots pensar, què és allò que et fa sobrepassar aquest llindar... què és el que garanteix la teva individualitat? Per què... existeix? Tens una manera de veure el món, és teva... o no?

Qui són els nahab?

2008-05-23T20:45:00.006+02:00

- Los nahab están como muertos, se les ha escapado el alma de pecho -dijo-. Los nahab no saben nada de nada, no pueden clavar un pez con una lanza, ni acertar con un dardo a un mono, ni trepar a un árbol. No andan vestidos de aire y luz, como nosotros, sino que usan ropas hediondas. No se bañan en el río, no conocen las reglas de la decencia o la cortesía, no comparten su casa, su comida, sus hijos o sus mujeres. Tienen los huesos blandos y basta un pequeño garrotazo para partirles el cráneo. Matan animales y no se los comen, los dejan tirados para que se pudran. Por donde pasan dejan un rastro de basura y veneno, incluso en el agua. Los nahab son tan locos que pretenden llevarse las piedras del suelo, la arena de los ríos y los árboles del bosque. Algunos quieren la tierra. Les decimos que la selva no se puede cargar a la espalda como un tapir muerto, pero no escuchan. Nos hablan de sus dioses y no quieren escuchar de los nuestros. Son insaciables, como los caimanes. Esas cosas terribles he visto con mis propios ojos y he escuchado con mis propias orejas y he tocado con mis propias manos.

- Jamás permitiremos que esos demonios lleguen hasta el Ojo del Mundo, los mataremos con nuestros dardos y flechas cuando suban por la catarata, como hemos hecho con todos los forasteros que lo han intentado antes, des de los tiempos de los abuelos de nuestros abuelos -anunció Tahama.

- Pero vendrán de todos modos. Los nahab tienen pájaros de ruido y viento, pueden volar por encima de las montañas. Vendrán porque quieren las piedras y los árboles y la tierra -interrumpió Alex.

La Ciutat de les Bèsties
Isabel Allende

[*]

Dedica't temps!!

2008-05-21T22:45:00.005+02:00

Sí, estic una mica cansada. He dormit molt poc i malament.. però ha estat un bon dia!
Examen, tarda d'estudi i escapada a córrer a la platja (això de córrer és relatiu, però vaja, s'ha intentat!!!) Una horeta caminant.. a tocar del mar... m'ha relaxat molt!

Puc ser jo - Whyskin's
[ http://es.youtube.com/watch?v=HLjmWYRUL_w ]

**

Miriam arrugó en sus manos el garabato ilegible que había dibujado.

2008-05-21T16:36:00.007+02:00

Cada dimarts al matí fan un programa literari a la Ser (http://www.escueladeescritores.com/concurso-cadena-ser) on fan un concurs de microrelats. A partir de la darrera frase del relat del guanyador de la setmana anterior comença la teva història...

i aquesta és la meva:

Miriam arrugó en sus manos el garabato ilegible que había dibujado. No se sintió capaz de escribir su nombre. En realidad, tampoco lo sabía.

¿Había pretendido disimular? ¿Delante de quién? Parecía realmente absurdo. Caras extrañas y un lugar desconocido, fue lo único que encontró al abrir los ojos, de nuevo, por primera vez.

En su cuerpo, en cada centímetro de su piel, un único recuerdo: la sensación de desvanecer en un mar de cristal, sobre el asfalto. Esa era su única realidad.

PD. Avui ens n'hem tret un de sobre...
PD2. Aviam si després em veig amb cor de sortir a córrer per la platja, és un bon propòsit!!
PD3. Vull acabar la carrera a Madrid, sehh!

**

Avui he tornat a escriure...

2008-05-21T00:13:00.007+02:00

no és gaire, però diu molt.

Porto un parell de dies sense fer res de bo... arriba un punt que no tens més ganes d'estudiar, esperem que tot això acabi aviat. Mentrestant, no puc evitar volar bastant alt, pensar, il·lusionar-me, fer plans que no sé ni si es compliran... però aquí estem... s'ha de lluitar, no?

[*]

...i fas les coses perquè si,
perquè vols,
perquè et fa il·lusió,
perquè desitges arribar mes enllà,
o perquè tens somnis,
o perquè vols superar-te...

A cada pas et construeixes:
passivitat és sinònim de destrucció.

... i pots comptar què s'amaga dins teu,
quins secrets, fan alhora d'engranatges,
què dirigeix els teus actes? si és bogeria,
o il·lusió, o un deixar-se endur temporal..

i encara penses que tens el cap ple d'històries,
històries per començar
o per tirar endavant algunes que ja et són familiars...

[Quan vols començar aquest viatge?
li preguntà la seva consciència...]

jo mateixa

què més vols?

2007-12-08T20:42:00.004+01:00

Perquè al final sempre t'emportes quelcom bo,
d'allò que no ho ha estat pas tant...
Un moment, una mirada, una carícia.
Una cançó, un grup que no coneixies.

Ha anat bé.

Has deixat anar un trosset de tu,
a cada moment, cada estona que heu passat...
però també t'han fet somiar, somriure, volar.
què més vols?

Tampoc es poden demanar massa perquès,
pot ser que les coses passin perquè si...
tot i que encara no ho entenguis.

Paula

Havia començat a fer-se vell

2007-11-03T01:48:00.001+01:00

[*]

Es va sentir transparent, com aquella classe de persones que no han de ser mai res d'important. En veure, a través d'uns altres ulls, allò que no hagués volgut viure, va reconèixer la por. Una por irracional, ja que mai havia tingut raons de pes per sentir-se així. I va ser una mirada mig buida, que li havia fet sentir aquella malenconia. Un mal de cap que no era seu, una tristesa robada: anònima.

No va saber reconèixer en aquell individu la seva mirada, ni els seus ulls grisos, ni la seva pell, cada cop més fina i pansida. I va defugir el mirall abans de trencar completament el seu somni. Era ell, o el que encara quedava del seu reflex. Havien passat molts anys, però ell havia començat a fer-se vell en el moment en que va deixar de creure que podia ser algú tan sols per ser com era.

Paula

where do you go....

2007-11-02T20:28:00.001+01:00

Ja saps perquè estàs així i no, no t'estaves tornant boja. Canvis massa ràpids, canvis de ritme, d'activitat... has pitjat l'OFF de tot plegat massa ràpid. I mirant per on tirar... no has filat gaire prim, però ara ja ho saps.

Necessites tornar-te a carregar d'energia i moure't, amunt i avall... per valorar tot el que tens. Ves per on, cadascú és com és i jo necessito alguns canvis per ser un xic més jo mateixa.

ENDAVANNT!!!!

cap resposta

2007-10-20T22:37:00.000+02:00

Avui torna a ser dissabte. Un dia més i cap resposta. Sembla que només sàpiga escriure quan estic fotuda, bona la gràcia, no?

Em donen voltes al cap les mateixes paraules que vaig sentir l'últim cop. I no vull tornar a passar pel mateix.

Quan vols una cosa, lluites per aconseguir-la. I si no ho fas, volarà. I jo estic apunt d'evaporar-me. No vull tornar-me a sentir malament per ningú.

i cada dia torna a sortir el sol

2007-10-20T19:33:00.000+02:00

Et construeixes a tu mateix i no ets res més que el teu dia a dia, any rere any. Decideixes com ets, o com vols ser, i cap a on vols anar. Decideixes quina roba et posaràs. Però encara no has après a controlar cap a quin costat dormiràs aquella nit o com despertaràs l'endemà.

No pots controlar-ho tot, tampoc ho vols. T'agrada volar i deixar-te endur, però quan no saps cap a on tirar, l'horitzó que tens al davant encara et sembla més llarg. La manca de control et fa parar boig, però les dreceres a triar et recorden quant et costa prendre una decisió.

Però el temps no s'atura i tu tampoc. Inconscientment ja has pres moltes decisions, potser mentre dormies, potser mentre tombaves per la facultat... però les has pres. I poc a poc vas sent-ne conscient.

Això et tranquil·litza. Penses sense voler i sense poder-ho evitar, racionalitzant el que sents més del compte. Tot va agafant forma... i cada dia torna a sortir el sol.

imaginarte_

2007-10-14T14:18:00.001+02:00

A veces dudo de tu presencia, de que me tengas en cuenta.
Entonces se me abre la herida que me dejó tu partida.

Quizá parezca una estupidez imaginar lo que seríabesarte en este instante.
Y me peleo porque dicen que el que algo quiere algo le cuesta y ese fantasma no me deja
y yo me canso de luchar.

jet lag_

2007-09-17T15:42:00.000+02:00

tornant a la rutina :(

Después de tanto tropezar
Dando tumbos he llegado aquí
Y no se está tan mal

Deja que yo apague la luz,
Tu deja de mirar el reloj;
Será mejor.
Yo dando patadas al sol
Tu enfadada con el despertador.

Y la fiesta sigue en el salón,
La luna nos pilló bailando
La balada del despertador.

PD: el regalet d la mireia q em feia ilu posar:

19*

2007-09-10T13:42:00.001+02:00

un anyet més

- pensa un desig, allò que més vols...
- ja està, ja ho tinc!
- ara bufa...

felicitats

no imaginava pogués ser una nit tan maca, la veritat és que ni me'n recordava que fos dia 10.. amb els ànims que duia en sortir de casa...

gràcies per fer-me sentir tan b ;)

Resultat 2on repte

2007-09-01T16:39:00.000+02:00

:) el pròxim el planteges tu ehh!
que després no vull sentir queixes...

jajajaja

kargol_

solsavui_

tinc molta sooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooon
quin concert més macu! xD

emocionada

2007-08-30T11:35:00.001+02:00

i amb ganes de repetir-ho

després d'algunes setmanes torno a veure les fotos de tossa de mar i m'emociono jo soleta.. realment una experiència inoblidable i uns companys genials.

Es veu que són festes a la torre i pinten molt bé

Divendres: lax'nbusto
Dissabte: rauxa i la troba
Diumenge: la carrau i coixineria
Dilluns: girasol

sino.. vilafranca: macaco i la kinky beat l'1 de setembre, és a dir, dissabte!

[*]

Segon repte

2007-08-27T01:53:00.000+02:00

no tinc son, oi que no es nota?

Dia frustrat... descobrint les tàctiques dels cambrers de la jijonenca per lligar i sense anar al concert dels pets perquè mons pares s'estaven quedant adormits.. en fi jo també m'he quedat mig mig.. vull cotxe..

- oh, vull, vull....
- JO VULL LA LLUNA I NO LA TINC...
- doncs jo et vull a tu

lalala

Aquí teniu les imatges pel segon repte... he intentat que tinguessin força resolució, salut i sort!

felicitats ;)
muaaaaaaaaaaa*

reptes a_ solsavui@gmail.com

Resultat del repte

2007-08-26T20:17:00.000+02:00

victòria per l'Arnau xD

kargol_

solsavui_

la troba kung fú

2007-08-25T15:42:00.001+02:00

FM Arboç

Y quien contaba en horas un día
Coja el reloj y no le dé más cuerda!!!
Y quien contaba en horas un día
Que agarre el cuento y pierda la cuenta!!!
Loco, loco motora
Destino felicidad
Locura pa la caldera
Pa poder ir más allá!!!

Pero es la máquina loca
Locomotra que todo arrasa
antes como una ola
es un tsunami el que ahora pasa
dejando azar en cada casa
juntando amores a carambolas
dejando azar en cada casa
juntando amores a carambolas!!

Tot els hi va començar a sortir al revés i el temps no acompanyava l'aventura... al final va ser genial ^^

dia absurd

2007-08-23T15:37:00.000+02:00

per reflexionar_

No ens adonem que les nostres preocupacions...
són massa simples i egoistes.
Tanmateix, sempre hi ha alguna cosa que ens fa obrir els ulls,
quelcom que ens fa reflexionar.

Som tan poca cosa i tenim tanta facilitat
per fer una muntanya de qualsevol tonteria...
I, realment, hi ha coses que són molt més importants.

Reflexions absurdes

2007-08-18T23:54:00.000+02:00

estic de vacances_

Desitges no fer res. Deixar d’anar de bòlit, carregar les piles. T’atabales i només et veus amunt i avall, a totes hores. No te’n adones, el rellotge corre més ràpid i vols parar. I ara que per fi arriba aquell moment en què pots dir... no he de fer res, puc agafar un bon llibre i descansar, se’t fa tot una muntanya.

I no serà perquè no tinguis prou hores per fer tot el que vols, sinó perquè sembla com si en comptes de carregar les piles algú te les descarregués i et caigués a sobre tot el que has fet en les últimes setmanes.

Algú diria que ja va bé, trencar amb la rutina, però a mi això em sembla més rutina que mai. Massa temps disponible per no fer res de bo i passar massa estones davant d’un aparell estúpid com és aquest. Substitut de la televisió per generacions com la meva i les que encara estan en camí.

Ves a saber, potser que em busqués un bon llibre, tot i que també podria fer una mica el guiri i anar a la platja. Tan de bo això servís per relaxar-se, però és que a la platja no hi cap ningú més... hi ha massificació.

La teva “bombolla personal” no existeix i ves a saber si algú sap que vol dir això. Cinc o sis línies de tovalloles esteses a ca la platja i una cua d’estiuejants pixapins al forn de pa. Cotxes histèrics buscant aparcament que no trobaran i cues que ocupen tot els supermercats, botigues o qualsevol reclam de masses. Mes val que no agafis la bici, segur que acabes atropellant algú.

Ja podríeu deixar l’estrès a casa abans de marxar de vacances, segur que no deix gaire lloc disponible a la maleta per ficar tots els burberry.

"Banderer de la pau"

2007-08-17T14:00:00.000+02:00

http://www.goear.com/listen.php?v=123e527

No és en va el teu gest, company,
quan es perd cobert d'espessa boira,
ni el teu crit que es transforma en clam
perquè amb tu som tots com un sol home.

Tant de temps han amagat
l'autèntic pas de qui ens ha precedit,
massa temps han retingut
l'autèntic cant d'aquest país.

Lluitarem de ferm, anant colze amb colze,
tu has encès un foc que atiar-lo cal
mentre mantens ben alta
la bandera de la pau.

La primavera ens portarà flors,
serà el poble senyor de tot,
no hi haurà explotats ni explotadors,
ni cap vençut ni vencedor
si abrandem amb l'esforç
la raó dels teus mots:
Cal lluitar contra el fort per deixar de ser febles
i contra nosaltres mateixos quan siguem forts.

La teva paraula cada cop més
va passant les reixes per volar després

No és en va el teu gest, company,
quan es perd cobert d'espessa boira,
ni el teu crit que es transforma en clam
perquè amb tu som tots com un sol home.

Repte photoshop

2007-08-15T15:55:00.001+02:00

Agafa aquestes 4 imatges, obre el photoshop i endavant... surti el que surti!! Ànim!! després ho publiquem ;)

[Si algú entra per aquí i ho vol fer que em demani el mail i publicarem totes les composicions en una nova entrada, sort!!]

FM La Bisbal del Penedès

2007-08-15T14:35:00.000+02:00

Orquestra Mitjanit i Los Mejores..

Després d'alguns problemes logístics... som allà dalt!! Què dir de l'ambient... ehmmm jajajaja al final ens vam animar força més. Sobre les 3 de la matinada vam descobrir el valor d'uns bons xurros amb sucre... i també que les ombres marxen amb el flaix...

Siset, que no veus l'estaca
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.

...què dir!

TOSSA DE MAR

2007-08-14T19:33:00.000+02:00

fent de monitora..

No puc dir que no em fes respecte… que no estigués nerviosa i que, fins i tot, em fes por el fet de no ser capaç de tirar endavant un repte com aquest. Hauria pogut dir que no, però també me’n hagués penedit pel fet de negar la possibilitat de superar-me, o almenys d’intentar-ho.

I ara sé que ho tornaria a fer amb els ulls tancats i que he tornat amb les piles carregades i amb una miqueta més d’experiència de la que tenia abans de marxar. Estic contenta... perquè he estat capaç de fer-ho i m’ha encantat.

En tornar, tot se’m fa una miqueta estrany i malgrat que, oficialment, estigui de vacances, la tornada a la rutina se’m fa molt pesada. Miro al meu voltant i ho veig tot diferent. Ara, encara com en un estat de trànsit, ho veig tot més humà, però se'm fa D’aquí uns dies sé que tornarà a ser com sempre i tot serà tan fred com abans.

Però ara mateix, encara que soni molt d’allò, sóc feliç i durant aquests dies m’he sentit molt bé. I puc dir que he tornar amb algunes coses més a la maleta... una dosi triple de paciència, carinyo, molt de relativisme (si se’n pot dir així) i sobretot molta alegria.

De totes formes... tornem a la massificació d’un barri d’estiuejants, tornem als concerts de festa major i les tajes amb els amics. D’ara endavant, però... potser canvien algunes coses... tinc ganes d’engegar nous projectes

... ja sóc aquí !!